ARRIBA ESPAÑA

Fa dies que no paro de sentir pertot arreu notícies de la Falange i de falangistes reconvertits en advocats respectuosos que fan complir "les lleis".

Jo sóc filla del període democràtic, però reconec que aquests flash back i tot l'enrenou mediàtic, m'ha despertat la curiositat i ha fet que faci una visita fugaç al web de Falange; concretament, Falange Española de les JONS (perquè quedi ben clar que és una de concreta, ja que n'hi d'altres, com ara Falange Auténtica, Mesa Nacional Falangista...).

Doncs bé, el primer que m'he trobat és aquest cartellet tan bufó. Em recorda les fotografies dels llibres d'història que ens ensenyen els moments nefastos de la humanitat que no s'haurien de repetir.

Després, per contrastar idees, he navegat per internet i he vist que la seva fundació es remunta el 1933 y que culmina el 1939. Us sona aquest any?! Llavors es presentava com una força antiparlamentària que preveia la violència com un mètode per arribar al seu fi (cosa que va demostrar amb escreix!).

Ara resulta que la "nova" Falange està reconeguda com un partit democràtic "de debò". Quina paradoxa, oi?

I jo em demano: com és que trenta anys després, encara hi ha un "partit" que enalteix l'acarnissament d'un dictador, les meravelles de la raça o l'anorreament de les nacions? Ara, més que mai, apel·lo a la famosa Llei de partits espanyola (tan dura amb altres partits que actuen a l'Estat).

Si fem una mica de memòria, un dels motius de la Llei indica que el seu objectiu és "garantir" el funcionament del sistema democràtic impedint que un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i a les activitats de les bandes terroristes.

I em torno a demanar: per què no s'aplica de la mateixa manera?