Per què escrivim?Encara no s'ha descobert la raó primera d'aquest neguit tan primitiu. Sí, sí, primitiu. Perquè, al cap i a la fi, escriure és l'expressió gràfica d'una inquietud que sentim dins i que hem de treure tant sí com no.
Amb la necessitat d'exterioritzar aquest neguit, la humanitat va començar grunyint i després va articular sons, que van desembocar en paraules. Alguns, fins i tot, tenien tant de neguit que s'allunyaven de la gent per reconèixer aquest rau-rau i per imprimir-lo a les parets d'aquells caus on anaven a refugiar-se.
Avui dia hi ha qui prefereix pintar, n'hi que cantar... D'altres, prefereixen anar a córrer o netejar la casa tot el dia. Sí, senyor, tot això són símptomes d'alguna cosa que es remou per dins i que ha de sortir. La gent som ben diversa, oi?
Ho heu pensat mai, això, vosaltres? Per què escriviu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada