Diumenge vaig anar a caçar bolets. I ben bé dic caçar perquè ens va costar déu n'hi do trobar-ne algun.
Ens vam plantar a les deu del matí, com a bons pixapins, en un paratge preciós de la serra del Cadí (no us puc dir el lloc, perquè, si no, els meus companys boletaires em fotrien un bolet!...). El verd dels pins i els matolls estava emmarcat per un sol radiant que preveia un dia agradable a l'ombra del bosc.
Tot i la part idíl·lica del lloc, no estàvem sols: les vores de la carreta eren plenes a vessar de cotxes i més cotxes. Era una arribada en massa dels fans del programa Caçadors de bolets de TV3!
El vessant que vam escollir per buscar-ne estava força malmès: es notava que la gent ja havia passat abans (no sabem discernir si van passar-hi dissabte o diumenge a primera hora). El cas és que la cosa estava molt trillada i en vam trobar molt poquets, de rovellons, que és el que ens acostuma a agradar trobar.
Tot i així, la massa ingent fanàtica de TV3 només en coneix el rovelló i poca cosa més. Així que vam tenir sort i en vam trobar uns quants més de diferents: llanegues, fredolics, camagrocs, peus de rata, crestes de gall...
Així doncs, el resultat de la quiniela va ser:
BON TEMPS - MAL TEMPS 1
MOLTA GENT - POCA GENT 1
ROVELLÓ - ALTRES BOLETS 2
M'encanta Caçadors de Bolets! La veu en off és genial i n'aprens un munt.
ResponEliminaQue hi hagi tants pixapins, com dius, és que el programa és alliçonador. I la idea que la tele no influeix es desmententeix amb aquesta mena de programes.
Sí, tens raó, Anònim. Però no em podràs negar que tot això, com els quads i les motos de cros, fan mal a la muntanya.
ResponEliminaBé, suposo que són diferents punts de vista.
Quant a la idea que la televisió influeix la gent, hi estic totalment d'acord.