3,75 I 1,75

M'ha tornat a pujar la miopia!

Abans d'ahir vaig anar a l'òptica per fer-me la revisió anual de la vista i, sabent-ho clarament (feia temps que no m'hi guipava bé), em van confirmar que m'havia tornat a pujar. Ara, el resultat total és de: 3,75 al dret i 1,75 a l'esquerre.

Jo pensava que quan acabés de créixer la cosa pararia. Però ara ja no creixo i la miopia va amunt, amunt!

L'òptica que em va atendre em va dir que amb el ritme de vida que portem és fàcil que pugi la miopia: fem tot d'activitats en què necessitem la vista només a distància curta i la distància llarga la deixem de banda. Per tant, se'ns "encasquilla" l'objectiu amb el zoom i, apa!, ara prova de mirar de lluny que veuràs (o no!).

Em va comentar que les jornades laborals completes davant l'ordinador, llegir molt, fer servir l'ordinador a casa, mirar la tele, etc. poden arribar a perjudicar la vista si es fan molt sovint. Doncs aquestes activitats formen part del meu dia a dia, i així estic!

Davant la meva desesperació (auguro que en vint anys seré cega), l'òptica em va informar que hi ha un parell de tècniques relativament noves que poden ajudar a parar la miopia. Abans, però, s'han de mirar d'evitar les activitats que mencionava i s'han de substituir per d'altres que ens relaxin la vista a distàncies curtes (tir amb arc, jugar a diana, fer passejades per llocs amplis... Coses molt quotidianes!...).

Una de les tècniques és la relaxació ocular; en poques paraules, és com una espècie de ioga o tai-txi per als ulls. Com que l'ull és un múscul, necessita relaxació i molta oxigenació (base fonamental d'aquestes dues arts mil·lenàries).

L'altra tècnica, una mica més moderna, és aconseguir una lent de contacte feta a mida i introduir-la als ulls a la nit, mentre es dorm. Aquesta lent, amb el moviment ocular durant el son, fa un massatge lleuger a la còrnia que moldeja l'aparell i el retorna al seu estat primigeni (és el mateix efecte que operar-se la miopia, però sense haver de passar pel quiròfan).

Doncs, apa, miops, ja sabem alguna cosa més!

ESCOLA D'ESCRIPTURA

L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès ha engegat enguany dos cursos virtuals de narrativa (un en castellà i un altre en català). Els cursos comencen al novembre i acaben al juny; tot plegat, setze sessions que es distribueixen al llarg del curs i que tracten temes tan variats com els punts de vista, el temps, els personatges, la trama, l'ús literari de la llengua...

Des de fa deu anys, l'Escola d'Escriptura ofereix cursos presencials. Ara, però, amb l'afany de pujar al tren de les noves tecnologies, com han fet altres escoles d'escriptura, ha presentat un format en línia per a tots aquells que vulguin introduir-se en el món literari.

Si voleu més informació,només cal que premeu aquest enllaç, i trobareu totes les dades dels cursos.

(No tinc cap comissió per anunciar els cursos. Només em mou l'interès d'engrescar tothom que estimi l'escriptura; penso que és un punt de partida cap a mons meravellosos.)

ÁGORA

Ágora s'ha acabat d'estrenar aquest cap de setmana i ha sigut la pel·lícula espanyola més taquillera del 2009. I amb raó!

És una pel·lícula dirigida per Alejandro Amenábar i protagonitzada per Rachel Weisz (Hipàtia), Max Minghella (Davo) i Oscar Isaac (Orestes), entre d'altres, i està ambientada a l'Alexandria de fa 1.700 anys

Ágora narra la història d'Hipàtia, una filòsofa que  busca l'explicació al moviment de la Terra i el Sol. La seva cerca es veu emmarcada per les tensions entre els pagans, els cristians i els jueus de l'Imperi Romà. Tot plegat, desemboca en el plantejament del conflicte entre la raó i la intolerància.

Podria estendre'm a comentar (per sobre, és clar!, els meus coneixements no són tan profunds) altres aspectes de la pel·lícula, com ara la trama, la llum, el repartiment, el vestuari, la producció...

El que més em va sorprendre, però, no va ser tot això. No, el que més em va impressionar van ser les seqüències aèries d'Alexandria en què les persones semblaven formigues i les seqüències en què es veia la Terra dins el sistema solar.

Des d'aquesta òptica, es veia l'home (que les feministes recalcitrants hi entenguin també dona) com un ésser petit, diminut; se'l veia com una part mínima d'un tot immens. 

I és que, quan penso en tota aquesta immensitat que és l'univers, un alè de misteri m'envaeix i em fa sentir petita i diminuta; em fa veure'm com l'expressió mínima d'un d'un tot immens.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Roman Polansky no va als Estats Units des del 1978. Ni tan sols ho va fer per recollir l'Oscar a Millor Director el 2003 (per la pel·lícula El pianista).

Per què no hi va?

Aquest "senyor" va ser detingut el 1977 a Beverly Hills acusat d'haver violat la nena Samantha Gaimer, que llavors tenia 13 anys. Aquesta nena era molt extravertida i diu que llavors Roman Polansky era el seu ídol i que s'hi va insinuar. Amb tot, el "senyor" Polanski es va declarar culpable d'aquells fets, per haver drogat una menor i per haver-hi mantingut relacions sexuals. Així doncs, el van empresonar.

Ara bé, quan van passar 42 dies que era a la presó sota llibertat condicional, va marxar del país abans de la resolució del jutge i no hi va tornar mai més.

Tot aquest temps Roman Polansky ha estat vivint a França perquè l'estat gal·lès té una legislació que protegeix els seus ciutadans de certs acords d'extradició (i per violació n'és un dels que queda exempt). Així mateix, tots aquests anys, Polansky ha evitat sortir el mínim possible de França i, si ho ha fet, s'ha preocupat prou per anar a països en què no hi ha acords d'extradició amb els Estats Units.

A més de la legislació, ara hi ha un munt de persones que el defensen, al·legant que ja han passat trenta anys dels fets i que Roman Polansky no ha suposat un perill per a la societat. Així doncs, figures conegudíssimes del món del cinema, polítics (sobretot francesos i polacs), diplomàtics, etc. han trencat una llança al seu favor.

Sí, molt bé, ja han passat trenta anys, aquest senyor no ha fet "res més execrable", la nena se li va insinuar... Però precisament per això no pot ser que un paio que és culpable d'una violació quedi impune per molts anys que hagin passat, per molt de renom que tingui i per molta insinuació de la nena. Tothom, als 13 anys, tenim un ídol que ens torna bojos; però estic segura que, si el tinguéssim davant, no acabaríem fornicant amb ell (o vosaltres sí ho faríeu???).

Aquest home va violar una nena, es va declarar culpable, va fugir de la justícia que el condemnava, es va refugiar en un país en el qual suposadament són defensors acèrrims dels drets humans i ha tingut prou compte de no visitar països que posessin en perill la seva impunitat gal·la.

Doncs ara que l'ha cagada visitant Suïssa (país que sí que té acords d'extradició per violació amb els Estats Units), que compleixi la seva condemna per violador de merda! Perquè, per sort, hi ha països que no volen oblidar (perquè hi ha coses que no es poden oblidar...).

VISCA LA MEMÒRIA HISTÒRICA!

KEN7

M'encanta Ken Zazpi.

Que no sabeu qui són?!!! Doncs bé, us en faré cinc cèntims.

Ken Zazpi (o Ken7, que és el mateix) és un grup de rock que fa cançons en basc (té un estil tipus rock català). Va néixer a Gernika el 1996, però no va editar el seu primer disc fins al 2001. Lúltim, el van editar el 2007.

Té cançons conegudíssimes, com ara Ilargia o Bidean. Si aconseguiu la traducció de les cançons (cosa que és fàcil de trobar per internet) o si domineu el basc, flipareu amb les lletres de compromís, que descriuen situacions i sentiments amb els quals ens podem sentir clarament identificats. Una delícia!  

Aquí teniu l'enllaç de la seva pàgina oficial perquè pugueu fer-ne un tast. Que vagi de gust!

ELS FANTASMES DE CAL GUIMERÀ

Corre el rumor pel Vendrell, i fins i tot pels voltants, que a Cal Guimerà (el museu de l'insigne dramaturg Àngel Guimerà) hi ha fantasmes.

Es diu que hi ha l'ànima d'Àngel Guimerà (que, com és lògic, és a casa seva!) i la d'algun visitant més que no se sap del cert si és il·lustre o no.

Fins i tot últimament hi ha hagut algun esdeveniment "estrany" (això és el que es va dient); si no, que els ho expliquin a les noies que van anar-hi a l'estiu a fer pràctiques.  

Qui en tingui curiositat pot anar a visitar la casa museu. Ara bé, us haureu d'afanyar, perquè, segons els mitjans de comunicació, l'Ajuntament ha rebut un ajut per tirar la reforma de la casa endavant, un projecte que fa anys que es vol tirar endavant, però que no arrenca mai per falta de finançament.

Quan facin les reformes, creieu que s'hi quedaran els fantasmes? Els agradará la modernitat que pensen construir dins la casa?

Bé, ja ens ho faran saber!...

TOCATS DEL BOLET

Diumenge vaig anar a caçar bolets. I ben bé dic caçar perquè ens va costar déu n'hi do trobar-ne algun.

Ens vam plantar a les deu del matí, com a bons pixapins, en un paratge preciós de la serra del Cadí (no us puc dir el lloc, perquè, si no, els meus companys boletaires em fotrien un bolet!...). El verd dels pins i els matolls estava emmarcat per un sol radiant que preveia un dia agradable a l'ombra del bosc.

Tot i la part idíl·lica del lloc, no estàvem sols: les vores de la carreta eren plenes a vessar de cotxes i més cotxes. Era una arribada en massa dels fans del programa Caçadors de bolets de TV3!

El vessant que vam escollir per buscar-ne estava força malmès: es notava que la gent ja havia passat abans (no sabem discernir si van passar-hi dissabte o diumenge a primera hora). El cas és que la cosa estava molt trillada i en vam trobar molt poquets, de rovellons, que és el que ens acostuma a agradar trobar.

Tot i així, la massa ingent fanàtica de TV3 només en coneix el rovelló i poca cosa més. Així que vam tenir sort i en vam trobar uns quants més de diferents: llanegues, fredolics, camagrocs, peus de rata, crestes de gall...

Així doncs, el resultat de la quiniela va ser:

BON TEMPS   - MAL TEMPS           1

MOLTA GENT - POCA GENT           1

ROVELLÓ      - ALTRES BOLETS      2 

ALCOHOL I IOGA (II)

Segona tramesa de postures:

Postura del dofí

Postura que enforteix la part superior del cos i relaxa les lumbars.

SHALABHASANA. Postura del saltamartí

Postura que flexibilitza la columna vertebral.

ANANDA BALASANA. Postura del nen feliç

Postura que estira suaument la zona lumbar. 

MALASANA. Postura de la guirnalda

Postura que estira els turmells, tonifica els òrgans abdominals i alleuja els mals d'esquena. 

KAPOTASANA. Postura del colom

Postura que tonifica el cos, augmenta la flexibilitat i desestressa la ment.